Metro de Londres

Metro de Londres

Inauguració	1863
Operador	Transport for London
Transport	Trànsit ràpid
Municipi(s)	Gran Londres, Chiltern, Epping Forest, Three Rivers i Watford
Línies	11
Estacions	270 (260 pròpies)
Longitud	400 km (aproximadament)
Ample ferroviari	1.435 mm mm

El Metro de Londres (en anglès, London Underground i popularment conegut com a the Tube) és un sistema de metro o ferrocarril metropolità de trànsit ràpid del Gran Londres (regió metropolitana de Londres) i algunes àrees properes com Essex, Hertfordshire i Buckinghamshire, a Anglaterra (Regne Unit). El primer tram es va obrir el 1863 i esdevingué la primera xarxa de metro del món.^[1] El 1890 es convertí en la primera a utilitzar trens elèctrics.^[2] Habitualment, és anomenat el tub (the Tube) per la forma que tenen els túnels, malgrat que 55% de la xarxa no és subterrània.

Les línies més antigues de l'actual xarxa de metro de Londres van ser construïdes per diverses empreses privades i van esdevenir part d'un sistema integrat de transport el 1933 amb la creació de London Passenger Transport Board (LPTB), més coneguda com a London Transport. La xarxa no va tornar a una sola entitat fins al 1985, quan el govern del Regne Unit va crear London Underground Limited (LUL).^[3] Des del 2003, Transport for London (TfL) és el propietari de LUL. La corporació s'encarrega de gestionar la majoria dels aspectes relacionats amb el transport al Gran Londres i és dirigida per un consell i un comissionat designat per l'alcalde de Londres.^[4]

El metro té 270 estacions i aproximadament 400 km de vies (250 milles).^[5] És la major xarxa de metro del món pel que fa a quilòmetres de vies^[6] i nombre d'estacions. El 2007 es van registrar mil milions de passatgers.^[7]

El mapa del metro, amb el seu esquema de disseny no geogràfic i de codi de colors de línies, es considera un disseny clàssic, i molts altres mitjans de transport de tot el món han estat influenciats per aquest.